O pot ser hauria de dir: Ulex parviflorus pourret?
Perquè, si d'alguna cosa m'he adonat mentre cercava informació sobre aquesta planta, es de que el nom de les coses no son les coses, o dit d'altre manera, que a cada lloc a les coses se'ls hi pot dir d'una manera diferent.
El nom de gatosa pot ser és més propi d'alguns indrets molt determinats, suposo. Tot i que també m'ha semblat que hi ha qui l'anomena Argelaga o Argilaga, no se si de forma correcta o si la confusió ve per la similitud.
Sigui com sigui, aquí tenim una planta, i em poso a la vostra disposició per rectificar les errades que observeu en el text. ;-)
Gatosa seria el nom català, i en castellà la podríem anomenar aulaga morisca. Així ho expliquen en el següent enllaç: ( http://www.botanical-online.com/fotosulexparviflorus.htm ). També he trobat un enllaç on diuen que en castellà se la pot anomenar, a la gatosa, tojo o gatuña ( http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/gatosa.htm ).
Parlant d'enllaços, he trobat un enllaç que m'ha portat a un text simplement meravellós. En aquest text, en Joan Pellicer i Bataller ens destaca de l'argelaga les seves esplèndides virtuts, tot recordant-nos com, de vegades, enlluernats amb els encants populars, passem per alt l'evidència de que tot el que hi és te la seva funció indispensable.
Ho podeu llegir aquí: http://www.uv.es/metode/numero32/79_32.html
Argelaga o argilaga, també seria una manera d'anomenar aquesta planta a La Llacuna (Anoia), a St. Quintí de Mediona (Alt Penedès). Al Baix Penedès, pel que sembla, també se li pot dir argilaga marina.
La podem trobar a pinedes esclarissades i brolles de bruc i romaní, indrets assolellats.
Pel que fa a la floració, en algun enllaç diuen que floreix al Febrer o al juliol. En canvi, en un altre, he llegit que la gatosa floreix entre novembre i abril. Pot ser, quan ens referim a la gatosa parlaríem d'aquest segon període de floració més hivernal, a diferència del que es coneix com argelaga en alguns indrets.
Es curiosa la feina callada i poc reconeguda que fa aquesta planta. Resulta que es excel·lent per combatre l'erosió en llocs molt assolellats o amb pendent molt pronunciada. També pot recuperar terres degradades gràcies a uns bacteris que fixen el nitrogen.
Hi ha reculls de la cultura popular que descriuen amb molta simpatia algunes de les característiques de la gatosa, o de l'argelaga. Aquí en tenim uns quants:
REFRANYS
Quan l'argelaga floreix,
l'amor creix
L'argelaga va deixar morir
sa mare de fred (no escalfa)
Foc d'argelaga
foc de rialla
LOCUCIONS
“Tenir més punxes que una argelaga” (Mal geni)
“Això em dona tant de gust com si em passessis una argelaga per l'esquena” (Irònic)
LLEGENDA
El dimoni, com va veure que Déu havia fet la preciosa i d'airada ginesta, volgué fer-ne una d'igual, i li sortiren les flors semblants a la ginesta, petites i sense olor, i la planta plena de punxes; això va ser l'argelaga.
A.Mª Alcover
Fins aviat!
Jordi
6 comentaris:
Al meu poble (l'Ametlla de Mar) també l'anomenem (bé o no) "argilaga".
Un dels grans usos de l'argilaga era el de immens fregall per a treure l'estalzim o sutge de les fumeres. Els escura-xemeneies lligaven un bon matoll d'argilaga al bellmig d'una corda i el feien passar de la part superior de la fumera a la llar de foc i am l'inrevés fins deixar gairebé tot el tiratge de la fumera lliure de tot el rasclum.
Un altre ofici perdut en el llimb dels temps.
Hola Trini!!!
Que bé que hagis vingut!
Ja veus, un bon amic em va passar la informació de que havia vist aquesta planta en un revolt de la carretera que va cap a La Llacuna, passat Sant Joan de Mediona. Així que, m'hi vaig apropar i li vaig fer el reportatge.
Quin ús més curiós aquest que comentes. Pot ser ho tindré en compte per casa. La xemeneia tira molt bé, però encara que només sigui per curiositat m'agradaria provar-ho.
Moltes gràcies de tot cor per ser-hi!!
Petons!!
Jordi
Abans avisa la família que es poden trobar un petit desgavell a casa.
Si et fa basarda tot el tinglado aquest, a alguns establiments vénen uns cartutxos que fan el fet sense la moguda de l'argilaga ;)
Això sí, és molt important mantenir el tiratge de les xemeneies net, quan arriba l'estiu, perquè una gran acumulació de sutge pot fer combustió i ocasionar seriosos problemes.
Ho tindré en compte Trini!
Aquest cartutxos que comentes crec que els he vist algun cop, i pot ser la composició química no em va fer gaire gràcia... Ara no ho recordo gaire bé...
Seré prudent amb el que faci! ;-D
Gràcies!!!
Petons!
Jordi
Hola familia,
L'argilaga es una planta molt interessant. Jo visc en un poblet del camp de tarragona que es diu així, l'Argilaga. M'he interessat molt per l'origent etimològic del nom. Hi han argilagues als tombant del poble junt a moltes altres mates. Els més vells diuen que el nom ve de l'argila que hi ha als camps. Sembla ser que l'etimòleg Coromines ha interpretat la paraula com procedent de l'àrab espanyol argilâka que es troba documentat en un manuscrit del Mosta'ini i que podria ser l'adaptació d'un mot pre-romà (ibèric o basc) que devia ésser aielaga o agelaga
Hola Marc!!
Moltes gràcies per venir!!
Ostres! Trobo molt interessant això que dius. De fet, l'argilaga ja em va sorprendre per moltes coses. En un primer moment semblava desconeguda, però més endavant va resultar que era una planta molt pràctica i útil.
Una abraçada!!!
Jordi
Publica un comentari a l'entrada