A primer cop d'ull, semblava que tingués l'aspecte d'un ginebre. Aquesta confusió s'entén per la similitud del ginebre i el càdec, que pertanyen a la mateix família. Mentre que el ginebre el trobaríem a partir dels mil metres d'alçada, el càdec el podem trobar ben a prop del mar. Les baies d'un i altre també son diferents; en el cas del ginebre son d'un blau fosc i en els del càdec es tornen marrons.
La fusta del càdec es apreciada en ebenisteria, aromàtica i molt resistent a la putrefacció. Amb la fusta es fan culleres i pipes. Els fruits, molt aromàtics, es poden emprar per fer ginebre. En veterinària s'empra l'oli de càdec, obtingut per destil·lació de la fusta, per tractar afeccions cutànies.
En castellà, al càdec li diuen cada.
En podem trobar, de càdecs, als alzinars, a les pinedes i a les garrigues. Indrets assoleiats.
La seva floració es produeix entre els mesos d'abril i maig, i els seus fruits maduren al segon any.
Tot i que els càdecs son arbres de 8 ó 9 metres d'alçada els més desenvolupats, sovint resten més baixos en forma arbustiva.
He trobat aquesta poesia que fa referència al ginebre:
Font del ginebre
Dins l'erm desproveïda ara s'atura
la deu que tot ho omplia de remor.
Aclapat al damunt amb sa foscor,
el ginebre manté son aigua pura.
I mentre viu distreta dins l'oblit,
callada i sense espera de lloança,
ofereix, sota el ram engelosit,
intacte, el seu mirall de recordança.
J. Sebastià Pons
En quan l'he vist, el posat de l'arbre m'ha semblat d'allò més interessant. L'he trobat un dia en que el terra era enfarinat per la neu, i en alguns racons de les seves branques encara descansaven porcions de gel. Ell, en canvi, semblava desafiar les inclemències sense descomposar-se en absolut, al temps que m'oferia els seus simpàtics fruits.
Els meus respectes cap a aquest arbre tant eixerit!
Fins aviat!
Jordi
