30.11.08

Càdec

Després d'alguns dubtes, quasi que puc dir que l'arbre (arbust en ocasions) de la fotografia és un càdec.



A primer cop d'ull, semblava que tingués l'aspecte d'un ginebre. Aquesta confusió s'entén per la similitud del ginebre i el càdec, que pertanyen a la mateix família. Mentre que el ginebre el trobaríem a partir dels mil metres d'alçada, el càdec el podem trobar ben a prop del mar. Les baies d'un i altre també son diferents; en el cas del ginebre son d'un blau fosc i en els del càdec es tornen marrons.
La fusta del càdec es apreciada en ebenisteria, aromàtica i molt resistent a la putrefacció. Amb la fusta es fan culleres i pipes. Els fruits, molt aromàtics, es poden emprar per fer ginebre. En veterinària s'empra l'oli de càdec, obtingut per destil·lació de la fusta, per tractar afeccions cutànies.

En castellà, al càdec li diuen cada.

En podem trobar, de càdecs, als alzinars, a les pinedes i a les garrigues. Indrets assoleiats.

La seva floració es produeix entre els mesos d'abril i maig, i els seus fruits maduren al segon any.

Tot i que els càdecs son arbres de 8 ó 9 metres d'alçada els més desenvolupats, sovint resten més baixos en forma arbustiva.


He trobat aquesta poesia que fa referència al ginebre:

Font del ginebre

Dins l'erm desproveïda ara s'atura
la deu que tot ho omplia de remor.
Aclapat al damunt amb sa foscor,
el ginebre manté son aigua pura.

I mentre viu distreta dins l'oblit,
callada i sense espera de lloança,
ofereix, sota el ram engelosit,
intacte, el seu mirall de recordança.


J. Sebastià Pons


En quan l'he vist, el posat de l'arbre m'ha semblat d'allò més interessant. L'he trobat un dia en que el terra era enfarinat per la neu, i en alguns racons de les seves branques encara descansaven porcions de gel. Ell, en canvi, semblava desafiar les inclemències sense descomposar-se en absolut, al temps que m'oferia els seus simpàtics fruits.



Els meus respectes cap a aquest arbre tant eixerit!


Fins aviat!


Jordi

4 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...

Aquest és un dels arbustos que també s'utilitzen en bonsai. Tot i que no és dels que més sovinteja, perquè el bonsai és pura ornamentació i clar..., les baies blavoses donen una altre aspecte més "first class" a l'arbret.

Jordi Ventura ha dit...

Hola Trini!!


Ostres! Això dels bonsais sempre m'ha fet gràcia!!

Hi ha un altre afició relacionada amb els bonsais que és molt desconeguda i que dóna resultats molt curiosos. Es tracta del suiseki , on la matèria prima és: una pedra!

Per cert, ja he decidit que la següent planta, o arbust en aquest cas, que sortirà al bloc serà el ginebre, o ginebró. Avui he tingut la sort de veure'n mentre passejava amb el gos! Li he fet unes fotos, al ginebró, no al gos, destacant les diferències, sobretot pel que fa a les fulles, amb el càdec.


Gràcies per venir!!

Fins aviat!

Jordi

Trini González Francisco ha dit...

Perdona'm el retard, vaig una miqueeeeeeeta a espentes i revolcons, darrerament, però la cosa està tornant a poc a poc al seu lloc (si és que en té)
Conec el suiseki i n'he vist de realment meravellosos. Quan volto per aquests móns de déu, els meus ulls sempre busquen plantes que podrien ser preciosos yamadoris, però que a les meves mans no ho seràn mai, més que res perquè no sóc partidària d'arrancar un arbre del lloc on creix èr entaforar-lo en un test, prefereixo els esqueixos o murgons. Però també busquen pedres i es que no ho puc evitar, però mai robo "la pedra", n'he trobat de curioses, boniques, amb potencial..., però no sé jo...

Jordi Ventura ha dit...

Hola Trini!!!


Vaig descobrir això dels suisekis aquest estiu i em va agradar el tema. No n'he fet cap, però trobo que fer un suiseki és una bona manera, com també ho és qualsevol activitat, d'entrar en el Moment Present ;-)

No coneixia els yamadoris i he fet una recerca per Internet per saber-ne més. Son molt bonics! Moltes gràcies per fer-me saber la seva existència!!

La natura, com molt bé dius, està molt bé sense la nostra intervenció intencionada. Tendim a fer-nos nostre tot allò que ens envolta de manera compulsiva, alterant despietadament el que no demana modificacions. Però bé, observar aquest comportament és meditació, i veure la relació que hi ha entre aquesta actitud nostra i el món que percebem pot ser una excel·lent oportunitat per accedir a La Comprensió.


Moltes gràcies per ser-hi!

Jordi