Es tracta del ginebró, esmentat també en el post anterior.
Resulta que no m'havia fixat però, ben a prop d'on havia fotografiat el càdec, també hi havia més d'un ginebró. Vaja, que conviuen en perfecta armonia en el lloc per on acostumo a passejar a la recerca de plantes. Es tracta d'un espai situat entre els 600 i 700 metres d'alçada; un àrea que sembla ser idònia per aquestes dos exemplars de la mateixa família.
Havia llegit que el ginebró es troba, principalment, a partir dels 1.000 metres d'alçada, mentre que el càdec ocuparia zones més baixes, fins a ran de mar. Aquí, doncs, pot ser estem en un territori neutral ;-)
Al parlar amb amics i amigues penedesencs, m'he adonat de que anomenaven ginebró a tots dos tipus: al càdec i al ginebró. De totes maneres, hi ha trets diferencials que permeten distingir-los clarament, a més de tenir propietats i aplicacions pròpies per a cadascú.
Una de les diferències més evidents està en el fruit; de color blau fosc en el cas del ginebró i marró en el del càdec. Però hi ha un altre tret distintiu que, afortunadament, he pogut fotografiar de prop i que ara us presento:
ginebró
càdec
Sí, es tracta de les fulles. El càdec té dues franges blanques a l'anvers, i el ginebró una. Així de fàcil!
El ginebró acostuma a assolir alçades de 1 a 3 metres, i les parts que més usem són els fruits. Es habitual a les zones pedregoses i boscos de muntanya de tota Europa.
En català també se'l coneix com a ginebre (mascle), ginebre negral, ginebrer, ginebrera; i en castellà com a enebro común, nebro o junípero.
El ginebró té moltes aplicacions!
- Diürètiques: En cas d'edemes per insuficiència cardíaca, i com a depuratiu per eliminar l'excés d'àcid úric.*
- Expectorants i antisèptiques bronquials: És un bon tractament complementari per qualsevol tipus d'infecció bronco-pulmonar, inclús per la tuberculosi.*
- En cas de menstruacions escasses o doloroses, donat que augmenta el fluix sanguini en els òrgans genitals.*
- Revulsives: Calma els dolors del reumatisme i de l'artrosi.*
*En tots els casos, alhora d'usar el ginebró com a tractament, cal que estiguem ben informats de com s'ha de preparar. NO USAR EN CAS D'EMBARÀS, POT PROVOCAR ABORTS.
Fins la propera!
Jordi
2 comentaris:
Hola jordi, les fotos del ginebró molt maques i com a gran aficionada a les plantes i com a cuinera que sóc, et passo algunes aplicacions gastronòmiques sobre aquesta planta: El ginebró com a espècie, és molt utilitzat a la cuina, degut al seu gust fort i amarg i olor resinós, s’utilitzen per aromatitzar marinades, guisats de caça i d’altres carns i patés. Els ginebrons, una mica aixafats, barrejats amb llavors de coriandre fan un excel•lent marinat per les carns fumades. A Escòcia es fa un salmó fumat amb franques de ginebró, i aquest te un aroma i gust d’una finor indescriptible.
A Noruega, des del temps dels Víkings, es fa madurar un formatge en mig de palla humitejada amb suc de ginebrons.
Però sens dubte l’ús més famós dels ginebrons és en la preparació de begudes alcohòliques com les ginebres, aiguardents, aperitius, licors i cerveses medicinals com la sueca.
Les flors, de gust dolç resinós i amb aroma suau a canyella, poden acompanyar perfectament amanides, postres i infusions. Desitjo que et sigui útil la informació. www.iolandabustos.com
Hola Iolanda!
M'he quedat bocabadat al veure el teu comentari. Per mi és tot un honor que hagis passat per aquí. MOLTES GRÀCIES DE TOT COR!!
Conec l'espai web que cites, vaig entrar per recomanació de la meva amiga Trini i m'hi vaig registrar de seguida en el fòrum.
El contingut de la teva plana és realment meravellós, ple de sentiment i amor. Per tot arreu es percep l'aroma de les coses fetes amb dedicació i afecte.
No hi ha dubte de que la teva tasca palpita amb la terra per aconseguir, amb la delicadesa pròpia de qui se sent plenament integrat amb la natura, que La Vida i l'ànima es manifestin com el que son: una sola cosa.
Gràcies per la teva aportació il·luminadora en aquest humil bloc.
Una abraçada!
Jordi
Publica un comentari a l'entrada