Bruc

Ja he iniciat la meva recerca particular de plantes i l'escollida, per començar, ha estat aquesta:

M'ha cridat l'atenció trobar-me una planta florida amb el fred que fa i per això l'he triada. La trobo, a més, molt bonica. No us sembla bonica a vosaltres?

Com que en un primer moment no sabia el nom de la planta he mirat d'esbrinar-lo i, gràcies als amics i amigues d'Internet, l'he sabut. Moltes gràcies! ;-)

El bruc és un arbust que viu bé a la terra seca, la seva alçada pot variar entre els 30 i els 80 centímetres i floreix d'agost a desembre. Clar! Per això me l'he trobat florit!

Em sembla que, tot i dir-se bruc, quan el trobem florit li podem dir bruc d'hivern. Ho dic perquè amb aquest nom, bruc d'hivern, es tal i com l'he trobat en un llibre que he consultat.

Al Baix Penedès li diuen també cepell i, en castellà, brezo. Altres noms que he trobat en català per anomenar el bruc son: bruguerola, xipell, bruga, bronsa, herba negra o salabruga. Déu ni do!

El bruc es pot fer servir per combatre afeccions urinàries com: les infeccions d'orina, orina tèrbola o amb mal olor, coïssor en el moment d'orinar, cistitis i pielonefritis. Té una funció antisèptica sobre l'orina que fa que aquesta recuperi el seu aspecte normal en pocs dies. També va bé per les diarrees, perquè es astringent.

L'administració del bruc per guarir-nos d'aquestes afeccions és la següent: Courem uns 50g de branquetes o de summitats (extrem de la tija que conté fulles) florides per cada litre d'aigua durant 10 minuts. El resultat el podem ensucrar amb mel i prendre 3 o 4 tasses al dia, després dels àpats.

A Alemanya, les flors del bruc deixades assecar a l'ombra s'utilitzen en lloc de te. Ho podríem provar!

També he trobat una cançó de capvespre que fa referència al bruc, i diu així:

Darrera el matoll de bruc
sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc
quan cau la tarda.

Josep Mª de Segarra

I un refrany del Rosselló: “Terra de bruc, terra de poc suc”. És clar, com que el bruc pot créixer perfectament en terres seques... Pot ser per això a Menorca diuen: “Ets més sec que un bruc!”.

¿Voleu saber que m'ha passat mentre provava de fer la fotografia del bruc que hi ha més amunt? Doncs que l'intrèpid del meu gos ha volgut emular les bèsties del circ, suposo, i el resultat ha estat aquest:

Si es que no es pot estar quiet!

Fonts consultades: els amics de la xarxa ;-) , Plantes i paraules, herbari Penedès-Garraf, escrit per Rosa M. Manobens Rigol, Dolors Casanovas i Carme Raventós, i Plantas que curan (enciclopedia de las plantas medicinales), editat per Planeta DeAgostini.

Fins la propera!

Jordi